Rubber Traits

Post nº99. Ha passat temps ja des del primer. Clara ja sé que estàs cabrejada amb mi. Quan acabi setmana santa recuperem el calexico pendent. T'ho prometo.

Avui he anat a sopar amb l'holandesa. Fluixa. M'ha dit que va disfrutar molt al Pacha. I jo que m'alegro per ella, però... no. Després amb els de la pompeu pel Raval, em sembla que la noia ha flipat una mica. Després d'acompanyar-la a casa (sí, sí) i tornar a baixar al London, hem anat al jamboree. I festival. Que divertides son les guiris. Que aborrida una vida sense guiris. Pujaré a Cadaqués un dia d'aquests. Te llamo Franc. I poca cosa més a dir-vos. No em vé de gust parlar ni de Why?, ni de Rubalcaba, ni de Barcelona per setmana santa. Ni molt menys de la poca bateria que li queda al mòbil, ni de mi, ni de que no em queda roba per posar-me i fins dilluns que vé no hi ha rentadora, ni del fred que ha fet avui. Fins i tot em dóna pel cul parlar-vos de plans turístics utòpics de futur, de les interferències elèctriques que pateix continuament el nostre organisme, de l'antipatia que em causen els que et cobren la gasolina per la nit, del desconeixement del preu de la llibertat o de la meva mala memòria.

Així que potser el millor es que me'n vagi a dormir i segur que demà serà un dia diferent a aquest, sense pauta ni nusos ni lligams ni diners, sense tabac ni cotxe ni menjar ni acudits dolents. Diferent.


Le dice un sordo a un tonto:

- tres más dos?
- cuatro
- por el culo te la hinco